Ai, coi! Si tinc un bloc!

Hola!

Ai, coi! Si tinc un bloc!

Res, que ara acabo de recordar que vaig obrir una bitàcora i m’he dit “au, va, regala als teus admiradors una petita entrada al diari, que si no moriran d’inanició Adonisiaca”, i per un cop (i sense que serveixi de precedent) m’he contestat amb amabilitat i acord, cosa que m’agraeixo sincerament perquè m’estava començant a cansar dels meus autoinsults.

Bé, la gran Literatura en petites dosis té més bon gust.

I és que, després de la setmana i mitja de sexe desenfrenat que vaig passar amb les bessones guarrindongues, havia perdut la noció del temps (i unes quantes kilocalories, per què negar-ho) i no m’havia adonat que tenia la bitàcora abandonada.

Faré fora al meu secretari.

No us amoïneu, canalla, que a partir d’ara seré més regular (en el sentit de regularitat, no de qualitat) en les meves aparicions cibernètiques.

Petonets d’aquests llavis meus tan versàtils.

Adonis

Neixement espontani d'un bloc

Aquest matí m’he despertat amb ganes de transcendir i m’he dit:
-Ei, escolta, per què no et fas un bloc?
-No diguis bajanades, gilipolles! –m’he contestat amb veu pastosa (és que als matins no hi ha qui m’aguanti).
-Vés a cagar! –he exclamat, ofès, i m’he encès la cigarreta d’abans d’esmorzar.
Així que, de mal humor amb mi mateix només llevar-me, he recorregut els déu metres de passadís que separen la meva suite de la cuina de 42 metres quadrats del meu modest apartament, disposat a fer-me un frugal esmorzar a base de xampany Laurent Perrier i pernil de pota negra cinc jotes. Amb pa amb tomàquet, això sí.
Després d’esmorzar he començat a fer el meu bloc, pensant en com seran d’afortunats els internautes que decideixin visitar-lo.
Per començar, la meva intenció és explicar, dia a dia, la meva vida en aquestes línies, tant l’actual com la passada, oferir-vos les meves grans dots de rapsoda, poeta i escriptor i compartir amb qui visiti aquesta bitàcora el goig de la meva modesta companyia.
Així que res, a gaudir, a gaudir!!

Adonis