dimecres, 17 de desembre del 2008

Veus? Veus? Ja t'ho deia jo: aquest xicot no és de fiar!


Resulta que no, que no sóc de fiar, tu.
Molta promesa de regularitat però va i m’estic mig any sense escriure ni la meva adreça.
Però tinc excusa:
M’estava petant de riure amb tot això de la crisi econòmica, veient com la gent que es pensava que la gallina dels ous d’or no només estava per pondre ous (d’or, és clar), sinó que també se la podien follar quan volguessin, i ara resulta que se’ls hi ha quedat la tita a dins.
Però bé, no tothom es traginava la gallina i ara que s’ha mort volen que tots paguem l’enterrament…
Ho sento, però a mi deixeu-me tranquil a la meva illa, amb les meves nenes esculturals i el meu cos massís torrant-se al sol, que amb mi no va la cosa…
Deixeu-me que us posi uns versets per animar-vos:

S’ha acabat el col·loqui,
ningú no dubta que el món s’ha torçat,
i ara que ningú no s’equivoqui,
per molt que la gent es retoqui
qui nasqué lleig, lleig s’ha quedat.

Jo no estic per cirurgies,
i molt menys de les estètiques,
quan se’m fonguin les bugies,
que algú digui frases herètiques,
i que m’enterrin sota les vies.

Sóc tan ric que he fet la volta
i torno a ser pobre sense cartera,
tot i sonar, segurament, poca-solta,
(i ara que ningú ens escolta)
tinc la sort d’aquell que res no espera,
tinc trempera (matinera)
i la vida ben resolta…

I ara diuen que hi ha crisi financera,
que la banca acabarà amb el coll trencat,
i dic jo: Ja n’hi ha prou de melangies!
visquem tots com John Travolta
i que el nostre sex-appeal provoqui
grapats d’escalfamentes frenètiques!


Apa, petons de pitimini del sempre vostre: Adonis.