dimecres, 26 de març del 2008

Ai, coi! Si tinc un bloc!

Hola!

Ai, coi! Si tinc un bloc!

Res, que ara acabo de recordar que vaig obrir una bitàcora i m’he dit “au, va, regala als teus admiradors una petita entrada al diari, que si no moriran d’inanició Adonisiaca”, i per un cop (i sense que serveixi de precedent) m’he contestat amb amabilitat i acord, cosa que m’agraeixo sincerament perquè m’estava començant a cansar dels meus autoinsults.

Bé, la gran Literatura en petites dosis té més bon gust.

I és que, després de la setmana i mitja de sexe desenfrenat que vaig passar amb les bessones guarrindongues, havia perdut la noció del temps (i unes quantes kilocalories, per què negar-ho) i no m’havia adonat que tenia la bitàcora abandonada.

Faré fora al meu secretari.

No us amoïneu, canalla, que a partir d’ara seré més regular (en el sentit de regularitat, no de qualitat) en les meves aparicions cibernètiques.

Petonets d’aquests llavis meus tan versàtils.

Adonis

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una tarda, ansiosa per llegir textos més profunds que diaris d'adolescents amb les hormones alterades (molt interessants, tot s'ha de dir)sobre una pantalla, vaig acabar visitant "La Meva Arcadia" i, automàticament, la vaig introduir dins la carpeta de "preferits". Ara acabo de descobrir que a sobre tens un blog!! No sé com no he pogut viure sense tu tant de temps; ja em pots dir xafardera, però el meu vici és llegir (entre moltes altres curiositats que quan les deixes sortir a la llum la gent et mira amb altres ulls...)i acabo de trobar en tu un component que m'enganxa. Si no et fa res, sempre que hi hagi novetats em passaré per aquest blog per observar-te ( o bé llegir les teves impressions del dia a dia), com si fos una biòloga perseguint algún animaló, a ser positius! (d'això últim no en facis gaire cas, el metge m'obliga a dir-ho uns 10 cops al dia i avui només en portava 9...)
Cristina

Sergi Yagüe Garcia ha dit...

Benvolguda Cristina:

Et dono la benvinguda a la meva bitàcora i espero que gaudeixis del meu alter ego (o sóc jo l'alter ego d'en Sergi?) a La Meva Arcàdia. Junts (però no revuelts) fem un equip que necessita de participacions com la teva.

Jo, per la meva banda, ja sé que em mereixo tots els elogis que puguin passar per la ment de biòlogues (amb les hormones alterades o no) sempre i quan no siguin adolescents, no volguera tenir problemes legals... Però en Sergi és més de necessitar reafirmar-se perquè sempre busca un perfeccionament que no arribarà a trobar mai, perquè això només és a l'abast de persones com jo.

Un petò (però un només, eh?, que es comença per poc i una cosa et porta a l'altra i ja se sap...).

Adonis