divendres, 1 de febrer del 2008

Neixement espontani d'un bloc

Aquest matí m’he despertat amb ganes de transcendir i m’he dit:
-Ei, escolta, per què no et fas un bloc?
-No diguis bajanades, gilipolles! –m’he contestat amb veu pastosa (és que als matins no hi ha qui m’aguanti).
-Vés a cagar! –he exclamat, ofès, i m’he encès la cigarreta d’abans d’esmorzar.
Així que, de mal humor amb mi mateix només llevar-me, he recorregut els déu metres de passadís que separen la meva suite de la cuina de 42 metres quadrats del meu modest apartament, disposat a fer-me un frugal esmorzar a base de xampany Laurent Perrier i pernil de pota negra cinc jotes. Amb pa amb tomàquet, això sí.
Després d’esmorzar he començat a fer el meu bloc, pensant en com seran d’afortunats els internautes que decideixin visitar-lo.
Per començar, la meva intenció és explicar, dia a dia, la meva vida en aquestes línies, tant l’actual com la passada, oferir-vos les meves grans dots de rapsoda, poeta i escriptor i compartir amb qui visiti aquesta bitàcora el goig de la meva modesta companyia.
Així que res, a gaudir, a gaudir!!

Adonis

2 comentaris:

... ha dit...

Deixaré unes línies, unes pinzellades sinceres amagades entre tantes llàgrimes que han relliscat per tu. Adonis, el meu adonis. Llegir-te serà el més gran dels plaers. Resseguir el teu diari serà trobar-te a cada racó, un glop del millor nèctar...
La teva admiradora

Silvia ha dit...

Ooohhh!!! el meu admirat, estimat en la distància, incomparable Adonis que va sorgir d'una gemació espontánia al costat o sota mateix d'un nan de jardi!! Un jardi ja per suposat del més estricte bon gust i segurament amb un llac devant de les columnes que adornen l'escalinata!!! Estimat meu, què bo saber que campes i que tens un blog!!
La teva admiradora rendida,

allan